L’origen de “Espantós” està en la cerca dels moviments més instintius i intuïtius del meu cos, intentant rescatar-los d’entre un codi molt aprés i treballat al llarg dels anys, que m’ha forjat com soc com a intèrpret i creadora, codi que no rebutge, només que esta cerca és diferent, i és evident que requerix d’una investigació profunda i una introspecció sobre el meu propi ser dansaire.

Perquè abans d’entrar en la primera escola de ball jo dansava. Com ho feia? Què feia? I cosa que és més important. Què sentia?

Eixa és la segona part de la cerca i investigació, situar eixes sensacions provocades per moviments a vegades quasi catàrtics, en la relació que tenen amb la meua existència i la dels meus sers estimats o més pròxims.

Records bells es mesclen amb por, desassossec, incomprensió… Com desgranar eixes situacions i tirar del fil fins a posar-los nom.

Sensació de protecció mesclada amb el contrari, d’amor juntament amb obligació. Por amb dependència.

En el projecte considere que és tan important l’origen com el resultat. Gràcies a moviments molt concrets, a la seua repetició fins a arribar a un moviment catàrtic aconseguisc trobar l’emoció que sorgix d’ací mateix, que crec és l’emoció que el provoca també.

Fa molts anys que sé d’esta jo dansaire que ningú coneix, que es manté en el privat i que només s’oferix a mi mateixa.

En el fons del meu ser crític sé que estic ocultant potser el més interessant de mi, com a intèrpret, al públic. El moment d’enfrontar-me a tots estos moviments i intentar ordenar-los com qui ordena els seus pensaments, eixe moment és ara, perquè ara els entenc, perquè la meua maduresa i el meu bagatge professional s’han fos i crec que és el moment més sorprenent i intens d’una creadora i intèrpret, el moment en què es posen i reposen els estats, les vivències i les savieses.

Com això mateix que he escrit, que fa quinze anys no haguera pogut, però ara soc capaç de dir-te “Sent! Mira el que faig, mira el que soc perquè val la pena! Tinc alguna cosa que explicar-te que no et deixarà… impassible.”

Soc dona, treballadora, emprenedora, MARE, FILLA, GERMANA, sempre DANSAIRE.

Soc una dona amb records en moviment, records tatuats en el meu cos, en la meua musculatura en els meus ossos.

Records bonics i lletjos, no passa res, són els meus records “ESPANTOSOS” que mesclen eixa dualitat. Eixe amor que fa mal, eixe dolor que resulta estranyament entranyable. Eixa por coneguda i familiar. FAMILIAR.

FAMÍLIA – ESPANTOSA

INFÀNCIA – ESPANTOSA

Sorprenent, no podria tindre un altre adjectiu més adequat i brutal.