Eva Bertomeu Compañía de Dansa o EBC Dansa és el nom amb el qual firme les creacions escèniques, les produccions i els projectes que desenvolupe.

Quan vaig començar a crear peces coreogràfiques em presentava com «De tu a tu», no sé si quedaran registres d’estos esdeveniments antics. Vaig presentar una peça xicoteta en la festa d’inauguració de Dansa València en el 2000 i una altra peça curta «La núvia» que portem a un festival a Itàlia.

Poc després ens ajuntem Yolanda Peña, Cristina Cabo i jo i a partir d’un duo de Cristina i meu desenvolupem «Sé de un lugar…», ballem en «El casinet» del Cabanyal, en les jornades que organitzava L’obert dansa en la facultat de Geografia i Història i també participem en el Certamen Coreogràfic de Madrid amb un esbós de «Sé de un lugar…»; per a l’ocasió, com sentíem que mereixíem cridar-nos d’algun mode original, ens bategem com BOJNAMI Dansa, que no té cap sentit ni s’assemblava al nom de ningú, però així ens distingíem dels altres i ens sentíem com si fórem una autèntica companyia de dansa. Quedem finalistes del prestigiós certamen; curiosament crec que va ser la primera i única vegada en la qual el primer premi va quedar desert, Fernando Hurtado va obtindre el segon premi i Ana Beatriz Pérez i Armando Martén el tercer premi. Va ser molt emocionant, em van regalar les oïdes amb felicitacions i anècdotes secretes que no puc contar, però encara va millorar més quan el Centre Coreogràfic de la Generalitat Valenciana, la directora de la qual Inmaculada Gil Lázaro ens havia vist a la sala Fernando de Rojas del Cercle de Belles arts de Madrid, ens va informar que m’atorgava una residència per a abordar la meua primera creació coreogràfica de gran format, «De todo lo que me habita» (2002), peça que vaig estrenar en el festival A l’estiu dansa de Burjassot al parc de la granja i que també va ser seleccionada en la següent edició del certamen de Madrid, la XVI (16 en números romans).

A partir d’aquell moment tot es va succeir amb rapidesa. Van arribar «Sentando espero», «Femme (mujer en 3 colores)», «Babel» i «Un gramo de locura», coproducció realitzada al costat de Fernando Hurtado i que ballem una «jartá», com diuen en andalús. I va ser esta l’última obra amb la qual em vaig acomiadar de «bojnami» (sempre escrit en minúscules i amb futura negreta) i em vaig convertir en mi mateixa, Eva Bertomeu Danza, Eva Bertomeu Cía. de Danza o EBC Danza.

En fi ací teniu més coses sobre la meua trajectòria:

Soc Eva Bertomeu i faig dansa.